Tuesday, May 13, 2008

Les Garrotxes

Per un amic ( i veí d’horta) m’assabento de l’aparició d’una nova revista: “Les Garrotxes”. El seus promotors són l’editorial Gavarres, de Cassà de la Selva, editors des de fa 6 anys de la revista homònima (Gavarres) i des de fa any i mig de Cadí-Pedraforca.


Per proximitat i antiguitat conec millor la primera de les esmentades, però pel que he vist amb la tercera publicació totes segueixen un mateix patró:

  • periodicitat semestral
  • gruix considerable de la revista (un centenar de planes)
  • paper de qualitat, (ecològic?) i fotografia en blanc i negre.
  • Extensa nòmina de col·laboradors, multidisciplinar (geògrafs, botànics, filòlegs…)
  • Dossier central temàtic, veig que no falten el tema dels oficis perduts i el de la guerra civil.
  • Publicitat institucional (ja es veu qui posa calers).
  • Àmbit geogràfic divers: no es conformen amb el que administrativament es coneix amb el nom de la capçalera, sinò que estenen el seu abast. Així al Garrotxes tant es parla de la vall del Fluvià, de la de Camprodon, de la d’Hostoles, de la del Llèmena (a tocar de Girona), el Pla de l’Estany i l’Alta Garrotxa (m’agradaria saber si s’inclou la garrotxa d’Empordà, és a dir les Salines i el Bassegoda); el Gavarres comprén l’Ardenya, el Baix Ter i el Montgrí, i el Cadí-Pedraforca suposo que deu estendre’s a la Cerdanya, Alt Berguedà i els voltants de la Seu.


Em sembla molt bona idea la creació d’aquest tipus de publicacions, referents a comarques o subcomarques molt oblidades pel nostre ambient urbanitzat, amb marcat caràcter etnogràfic i interdisciplinàries. Espero que tinguin continuïtat: a veure quan apareix un Moianès, o un Montseny, o un Pallars o un Segarra…

Posted by L'home tranquil at 13:06:10 | Permalink | No Comments »

Thursday, May 8, 2008

Lletissonada 2008

Novament aquest any ens vam decidir a fer una vintena de quilòmetres per muntanya i bosc, tot resseguint camins gairebé oblidats. Hi anàrem un dels meus cunyats i jo; m’hagués agradat que una tercera persona se’ns agués unit, però va adduïr excuses (no entraré a jutjar-les) fa un parell de setmanes per no venir.

Aquest any els amics del Geca ens van fer sortir de Sant Privat de Bas, tot fent el camí del Sallent per després desviar-nos a mà dreta i enfilar-nos tot just passat el primer control (el de les galetes) pel camí de Salt de Bot fins el mas de Freixeneda, ben amunt, d’on divisàrem el Pirineu.
Un quartet d’hora passejant pels prats de Freixeneda i de cap a una fageda on poguérem visitar les escletxes o clapisses, roques que la Natura ha modelat capriciosament. Després l’esmorzar… Quin bé de Déu! Pa amb tomata, embotit i un parell de traguinyols per continuar la marxa.
Baixem i arribem al Salt de Sallent, passant prop d’un desnivell de 73 m. Un feia broma “t’aixeques i dius: quina caiguda més tonta!”.
Nova pujada, per una plana on abans es conreaven patates ( a 1.150 m) i després que baixem cap al Grau de les Olletes, una ermita situada en una balma, dins la roca, dedicada a la Verge de les Olletes. Sortim a Coll de Forn, sota les agulles de Santa Magdalena, i tercer control (el de la taronja i el iogurt) per fer a partir de llavors tota la baixada amb la solana.

Poc abans de les tres arribàvem al nostre destí: Sant Esteve, després de set hores i mitja de caminada. L’any que vé el Puigsacalm!

Posted by L'home tranquil at 22:21:32 | Permalink | No Comments »

Saturday, March 22, 2008

Via crucis especial

Ahir al matí vam assistir, amb les nostres filles, a un Via Crucis especial, per a nens. La iniciativa sorgí ja fa anys d’una família, els pares el feien amb els seus sis fills. Ara cada any s’hi afegeix algú, i ahir érem més de trenta-cinc nens i nenes, una vintena de pares i dos avis (els qui el van iniciar). Crec que si ho sabessin al Bisbat es moririen d’enveja (permeteu-me dir-hoLaughing).
 Tot seguint el vell Camí de les Creus, que s’inicia a Torre Gironella i arriba la capella del Sant Sepulcre (crec que es diu així), enmig de feixes d’oliveres, pins i algun hortet, amb vistes a Sant Daniel i Montjuïch, els nens van rebre un full amb il·lustracions que havien d’ordenar (a casa després podrien pintar-les). Els més grandets, els que ja saben llegir i escriure llegien l’explicacions sobre cada estació, i també les pregàries, gens carrinclones, sinó actuals. Tot va acabar amb un petit esmorzar (els adults vam saltar-nos el dejuni) i uns tocs de pilota entre alguns.
Crec que iniciatives d’aquest tipus s’haurien de contemplar per qui toca (o qui tocarà, que el Perdigó ja està caducat).
Ah! I aclariré que no havia cap Moviment ni res estrany al darrera. Si bé va participar gent vinculada a algun la majoria dels participants eren fidels de la diòcesi preocupats per una correcta formació espiritual dels seus fills.
Posted by L'home tranquil at 17:29:37 | Permalink | Comments (1) »

Wednesday, March 12, 2008

Cuir i vaselina

A vista dels resultats de les eleccions (?) de diumenge passat la meva impressió és de 2 elements en relació a Catalunya:
1) Cuir, perquè la gent d’aquest país deu ser masoquista i prefereix que la dominin els mateixos que la humilien, que llimen l’Estatut aprovat pel Parlament (consti que no n’era partidari), que no publiquen balances fiscals, que han mantingut durant més de 6 mesos un caos a Rodalies, que han retardat els terminis d’arribada d’un tren que ens connecta amb…enlloc! (Madrid no serveix, sí serviria Lisboa), que volen foradar Barcelona i si s’enfonsa la Sagrada Familia tant millor, que en 4 anys han desdoblat a la comarca de la Selva sols 8 km. de la Nacional II…

2) I vaselina especialment per als d’ERC i poscomunistes amb taques verdes i liles, perquè el seu soci de govern a Catalunya els hi tindrà unes ganes de…

P.S. Una felicitació per l’amic R.M. pel seu bon resultat allà on es presentà.

Posted by L'home tranquil at 22:03:46 | Permalink | Comments (1) »

Monday, February 25, 2008

Parcel·la 58

Ja fa tres mesos que en disposo, però no ho havia fet públic: m’he passat al sector agrari. No, no vull dir que m’hagi anat amb bous i esquelles al camp, sinó que des de mitjans de novembre sóc arrendatari d’una parcel·leta d’horta on puc plantar el que vulgui, és a dir que puc fer els meus experiments.

La veritat: és quelcom que desitjava. Sí és cert que ja havia plantat en terrenys del meu avi, allà al Mas, però el meu avi és el meu avi, i per vell que sigui la seva paraula és llei. Ho testimonien les faveres que vaig haver d’arrencar un cop, mentre a vint metres de distància avançava inexorablement el tractor amb la fresa engegada (bé, almenys vaig contribuir a nitrogenar la terra); ho testimonia la feixa on un diumenge de Pasqua vaig sembrar fajol i al qual en creixer va llaurar per plantar els seus mongets. En aquest cas la meva petita venjança és que cada any rebroten les plantetes de floreta blanca i fulla lanceolada.

Després de comprovar com en som de territorials els homes -ja en veieu l’exemple-, i davant l’anunci que l’Ajuntament posava parcel·les d’horta en arrendament em vaig decidir a sol·licitar-ne una: almenys amb sort podria deixar crèixer les faves i recollir-ne al mes d’abril o maig.
I va tocar… I no una parcel·leta de 50 m2, sinó una de més grandeta.
Ara, no estava llesta encara, no. Hem hagut de posar tots una mica d’esforç per acondicionar-la (meine Liebe, el pare, la meva germana, el cunyat, fins i tot les nenes…) perquè era gratar la terra i trobar porqueria: plàstic, vidre d’ampolles; la primera llaurada va costar Déu i ajuda fer-la, amb un motocultor de l’any de la Quica.
M’ho he passat molt bé carregant-me el canyissar, però encara crec que n’he deixat massa.
Els fems me’ls he hagut d’anar a buscar a l’altra banda de riu: cada carretó em portava vint-i-cinc minuts (10 d’anada i 10 de tornada, més els 5 minuts de carregar amb la forca). Sortosament he pogut obtenir marro de cafè d’un restaurant, que va bé per esponjar la terra.
La mà femenina de casa ha acondicionat un petit parterre amb bulbs de narcisos i un parell de roserets.
La mà masculina (jo) ha tirat per la banda pràctica i ha sembrat 3 regues de faves (ja veieu que m’agraden, però fa vint anys ni les podia veure), 2 de pèsols, alls, cebes, enciams, espinacs i des d’ahir unes carxoferes que donaran fruit a partir de tardor. Alguna cosa està creixent i dòna il·lusió veure-ho.

També he de parlar d’”inconvenients“, o millor dit coses millorables.
La primera és la qüestió hídrica. Tal com estem no corre gaire aigua pel rec del que m’he d’abastir, i a més el mètode triat pel tècnic supervisor municipal és antiecològic: inundació pura i dura. A més abans que arribi l’aigua a la meva parcel·la ha de travessar 3 més. D’eficient res de res, potser és millor una dotzena de viatges amb les galledes.
I la segona és la condició de conrear l’hort amb mètodes no agressius amb el medi, ecològics que diríem: no herbicides, no plaguicides, res d’adobs químics… Això s’arregla amb unes xerrades i mètodes de permacultura.
M’ho estic passant bé. Molt bé. Conrearé el que menjarem a casa, les meves nenes hi correran amunt i avall i aprendran a conèixer la Natura…

Ah, bé me n’oblidava, que aquesta és per les persones malpensades que sé que em llegeixen:

SÍ, M’ESTALVIARÉ EL PREU DE LA VERDURA…
TOT I QUE EN PODRIA COMPRAR IGUALMENT!!!

Contents/tes?


Posted by L'home tranquil at 18:16:27 | Permalink | Comments (3)

Thursday, January 3, 2008

Els trens de la resta de Catalunya

Sembla que sols existeixi la xarxa de Rodalies (de Barcelona), però aquí dalt tenim una línia que va fins a la frontera i està deixada de la mà de Déu: tram únic des de Ripoll (o potser ja era Vic), i avaries que en una època no molt llunyana foren constants. Per mostra de com està la cosa enllaço una notícia referent a un tren avariat durant 2 hores, les perspectives de millora són llunyanes.

No tinc notícies de com estan 2 línies més  de caràcter secundari (o terciari pels responsables ferroviaris):  Lleida-La Pobla de Segur  i  Manresa-Cervera-Lleida.  De la primera crec que fa un any més o menys la Generalitat n’ha pres la gestió; de la  segona sols recordo haver consultat els horaris alguna vegada i fer-me creus del temps que trigaven a recòrrer el tram, crec que llavors era de via única. Si algú en pot fer cinc cèntims.

Estiguin com estiguin mostren ben bé que el desenvolupament del Territori no interessa a la Capital: sols és lloc de pas per les infrastructures (MAT, centrals nuclears, TGV, transvassaments d’aigua…) i escenari d’escapades de cap de setmana a segones residències i fires curioses, ja ni proveeix d’aliments o matèria primera la metròpoli. Ja estaria bé que algun dia la gent del Territori donés la campanada.

Posted by L'home tranquil at 23:56:50 | Permalink | Comments (1) »

Friday, May 11, 2007

La lletissonada

Diumenge passat s’ens va acudir fer vida sana (Wink) i vam participar en una de les marxes populars que es donen a la Garrotxa durant els mesos de primavera o tardor: la Lletissonada, organitzada pel GECA de Sant Esteve d’en Bas. Per qui no ho sàpiga (i fins diumenge jo era un d’aquests) el lletissó o lletsó és una planta que creix espontàniament als marges i terrenys abandonats, de flor groga i tija lletosa.

Allò semblava la Rambla: poc més de 1.000 persones (diuen que 1.056) van marxar durant 20 km. (sobre el mapa, a la realitat són uns quants més) des de Sant Feliu de Pallerols a Sant Esteve d’en Bas, travessant la vall de Cogolls, el serrat de Les Medes (no només són unes illes, val?), davallant fins Sant Iscle de Colltort i tornant a pujar per la serra Marbolenya, crec, fins la tornada a Bas. 4 punts de control, on els marxaires o caminaries podien reposar forces amb un càntir d’aigua, unes galetetes o taronges fresques, o un esmorzar de pa amb tomata i embotit regat amb un porró de vi, que això anima! Fins i tot tens temps per saludar coneguts que no s’esperaven trobar-te allà (quina fama dec tenir!) Al nostre grupet de 3 persones la caminada va durar 7 horetes, on s’inclouen parades “tècniques” perquè algú no estava molt acostumat. Haurem de repetir algun tram del camí un altre dia. És molt interessant trobar llocs que, tot i ser ben a prop teu, desconeixes. Això fa que t’els estimis més i els sentis ben teus.

Posted by L'home tranquil at 11:53:04 | Permalink | No Comments »

Wednesday, May 2, 2007

Vallbona

Aquests últims dies l’home tranquil s’ha pres unes petites vacances i ha desaparegut del mapa: lluny de casa, sense telèfons (just per dir “Hola, hem arribat… Això és molt bonic… Ja ens veurem a la tornada… Adéu!“) ni més coneguts que els teus. Amunt i avall de la serra del Tallat hem gaudit de tranquilitat, sense més presses que les de complir unes visites prèviament planejades i embalidint-nos amb allò que ens fes més gràcia. I a dormir en una petita i bona vall, que aquesta época de l’any ha pres un to verd i humit enfront el sec i terròs al qual ens té acostumats la resta de l’any.

Hem gaudit també de l’hospitalitat d’una comunitat cistercenca, amb la que hem compartit per altra banda algunes de les seves pregàries (les Laudes sempre, un cop se m’acudí matinar a quarts de sis per les Matines, la primera pregària del dia, i la pau de les Completes, que acaben amb aquella llum solitària al cantó d’una imatge de la Verge mentre la comunitat entona una Salve Regina).

Posted by L'home tranquil at 18:35:38 | Permalink | No Comments »

Saturday, April 7, 2007

Una volta per l’Empordanet

Ahir, aprofitant que era festiu i que teníem visites a casa vam decidir dur-los de passeig per l’Empordanet. Travessàrem un paisatge on esclataven els colors de la primavera. A banda i banda trobàvem poblets on sembla que no ha passat el temps, vigilats pel Montgrí distant.

 

El nostre destí era Peratallada, municipi de Forallac. Sols arribar a un dels aparcaments ja ens ve una senyoreta indicant-nos que havíem d’abonar 2 € per estacionar-hi el vehicle. I això? Tot l’aparcament municipal està regulat d’aquesta manera.
Bé, jo encara recordo que fa 3 anys vam anar-hi pel mes de maig i ningú ens va demanar res… Renunciàrem a deixar el cotxe per allà, però amb una mica més de volta vam trobar lloc sense pagar.
Del poble no puc dir res que no sàpiga ningú: val la pena visitar-lo. Ara, he de fer notar un parell de coses que s’han d’extrapolar a tota aquella zona: la primera és que s’ha anat transformant en un parc temàtic pensat per a estiuejants i visitants de caps de setmana, amb la seva oferta de restaurants i allotjaments (i no barats, precisament); la segona hi té a veure, tanta especialització en una activitat econòmica a la llarga no és aconsellable, et redueixes a una clientela concreta (benestants), que pot patir en conjunt un daltabaix econòmic, d’altra banda desmotives els altres sectors productius (menys, és clar, la construcció).
No ho sé, però tinc la sensació que encara és més cert en l’Empordanet la dita castellana de Pan para hoy y hambre para mañana.   

 

Posted by L'home tranquil at 23:20:34 | Permalink | No Comments »