Empastillat
Divendres passat vaig anar al maxil·lofacial, a fer-me una cordalectomia de les peces 47 i 48. M’he quedat amb vosaltres, oi? Us ho diré en cristià: m’han arrencat el queixal del seny (desviat) i l’anterior (corcat).
Vaig de pastilles fins al capdamunt: calmant, antibiòtic, antiinflamatori, una altre per neutralitzar efectes dels tres primers sobre l’aparell digestiu… Vaig anar tant aviat com vaig poder a la farmàcia a proveir-me, just quan els efectes de l’anestèsia desapareixien (la Béstia es despertava). I per postres hi trobes la sogra.
No, no semblo el de Netol. La inflamació ha baixat ràpid, però divendres el vaig passar a casa, just quan havíem de dur les nenes a Fires. Elles hi van anar, amb mi al llit. Posteriorment em vaig llevar i vaig entretenir-me pintant un pesebre (ho he fet en quatre tardes)
I dissabte teníem dinar familiar, tiberi dels grossos. D’acord, entrecôt no vaig menjar, però el bacallà amb samfaina no estava gens malament… I el vi, com ja sabem desinfecta les ferides.
