Chorphantasie
El motiu d’aquesta composició sembla que fou la interpretació en un mateix concert de dues obres monumentals del mateix Beethoven: el concert per a piano núm. 5, Emperador, i la Missa Solemnis. Això és una marató musical, i requereix un desplegament de mitjans que, d’alguna manera calia aprofitar. D’aquí el piano, el cor i els solistes vocals que acompanyen l’orquestra.
La durada de la partitura és d’uns 15 minuts com a molt, i de cares als nens pot ser instructiu perquè els diferents instruments es van afegint poc a poc. El tema, simple, ja és introduït pel piano després d’uns compassos introductoris de caràcter virtuosístic.
Passats uns minuts entra la flauta, mentre el piano repeteix els acords, després l’oboè. Seguidament un duet entre fagot i clarinet, el primer sorneguer i picat, el segon lligant dolçament les notes (Apunt: crec que és amb Beethoven que el clarinet queda incorporat definitvament a l’orquestra). Les cordes solistes (2 violins, viola i violoncel) repeteixen el tema un altre cop per a continuació, amb uns cops d’arc ben donats donar pas a tota la corda, i l’orquestra en plenitud, amb aquella força tant beethoveniana.
Entrem ara en un diàleg apassionat entre el piano i la resta d’instruments, donant-se la rèplica l’un amb els altres. Després d’un passatge intens el piano torna a introduir-nos els solistes vocals (2 sopranos, 2 tenors, 1 contralt i 1 baix) que acompanyats suaument pel piano entonen el seu cant “Schmeichelnd hold und lieblich klingen unsers Lebens Harmonien…”, primer les senyores i després els 2 tenors i l’Home.
…I a continuació el cor “grosses dass, ins Herz gedrungen, blüht dann neu und schön empor, hat ein Gesit sich aufgeschwungen halt ihm stets ein Geisterchor…”.
Ja fa 12 anys que la vam cantar al Teatre Municipal, i recordo amb quina força entrava jo…
Quan tingueu quinze minutets dediqueu-los a escoltar-la, veureu similituds amb la Novena.
