L’home tranquil

Però anem al tema: la col·lecció Bernat Metge, amb una antiguitat d’uns 80 anys és el resultat del mecenatge de Cambó i el seu interès per fer traduir els clàssics grecs i romans a la llengua catalana. Un dels primers directors fou Carles Riba, traductor també d’alguns autors.
Avui en dia és una de les antologies sobre literatura grega i llatina més prestigioses del món, ni en castellà existeix una cosa similar, per molt que s’esforcés l’editorial Gredos.

Tornant al tema de l’encapçalament: sols espero que ens animem tots a adquirir-ne algun volum, a part de fer molt de maco a les lleixes del menjador poden ajudar a il·lustrar-nos, a nosaltres i a la nostra família. Seria una pena que no ho féssim.

• periodicitat semestral
• gruix considerable de la revista (un centenar de planes)
• paper de qualitat, (ecològic?) i fotografia en blanc i negre.
• Extensa nòmina de col·laboradors, multidisciplinar (geògrafs, botànics, filòlegs…)
• Dossier central temàtic, veig que no falten el tema dels oficis perduts i el de la guerra civil.
• Publicitat institucional (ja es veu qui posa calers).
• Àmbit geogràfic divers: no es conformen amb el que administrativament es coneix amb el nom de la capçalera, sinò que estenen el seu abast. Així al Garrotxes tant es parla de la vall del Fluvià, de la de Camprodon, de la d’Hostoles, de la del Llèmena (a tocar de Girona), el Pla de l’Estany i l’Alta Garrotxa (m’agradaria saber si s’inclou la garrotxa d’Empordà, és a dir les Salines i el Bassegoda); el Gavarres comprén l’Ardenya, el Baix Ter i el Montgrí, i el Cadí-Pedraforca suposo que deu estendre’s a la Cerdanya, Alt Berguedà i els voltants de la Seu.

Durant aquells anys, per sort, el Papat no era més que un bisbat més, això sí amb preeminència sobre les altres diòcesis cristianes.
Suposo que la denigració d’aquell període també es deu al fet de la influència visible de les dues senyores esmentades, sobretot Maròzia, que col·locaven persones afins i no dubtaven a eliminar qui s’oposès, àdhuc el propi pontífex. Alguns han volgut veure l’orígen de la llegenda de la Papessa Joana en aquesta dona.
La caiguda de Maròzia, però no significà la fi de la utilització dels pontífexs pels poderosos del moment, ja que fou precisament un altre fill d’aquesta el que va començar a moure els fils a la ciutat de Roma.