Saturday, March 22, 2008

Via crucis especial

Ahir al matí vam assistir, amb les nostres filles, a un Via Crucis especial, per a nens. La iniciativa sorgí ja fa anys d’una família, els pares el feien amb els seus sis fills. Ara cada any s’hi afegeix algú, i ahir érem més de trenta-cinc nens i nenes, una vintena de pares i dos avis (els qui el van iniciar). Crec que si ho sabessin al Bisbat es moririen d’enveja (permeteu-me dir-hoLaughing).
Tot seguint el vell Camí de les Creus, que s’inicia a Torre Gironella i arriba la capella del Sant Sepulcre (crec que es diu així), enmig de feixes d’oliveres, pins i algun hortet, amb vistes a Sant Daniel i Montjuïch, els nens van rebre un full amb il·lustracions que havien d’ordenar (a casa després podrien pintar-les). Els més grandets, els que ja saben llegir i escriure llegien l’explicacions sobre cada estació, i també les pregàries, gens carrinclones, sinó actuals. Tot va acabar amb un petit esmorzar (els adults vam saltar-nos el dejuni) i uns tocs de pilota entre alguns.
Crec que iniciatives d’aquest tipus s’haurien de contemplar per qui toca (o qui tocarà, que el Perdigó ja està caducat).
Ah! I aclariré que no havia cap Moviment ni res estrany al darrera. Si bé va participar gent vinculada a algun la majoria dels participants eren fidels de la diòcesi preocupats per una correcta formació espiritual dels seus fills.
Posted by L'home tranquil at 17:29:37 | Permalink | Comments (1) »

Wednesday, March 19, 2008

Berlin, la meva arribada

Mentre escolto Reinhard Mey, deixeu-me recordar el meu viatge a Berlin, allà el juliol de 1995. Era, a més, el primer cop que agafava l’avió… No puc negar el meu nerviosisme cada cop que volo i aquella primera vegada l’esmorzar no el vaig païr.

Badar una bona estona per l’aeroport de Tegel, fent-me a la idea que sóc en un lloc nou, on la vida s’estén de forma diferent. Atrevir-me a fer la travessa de la ciutat pels meus mitjans, amb l’única ajuda d’un mapa: un autobus fins l’estació de metro més propera, ficar-m’hi, transbordar en un lloc desconegut al S-Bahn (tren metropolità), fixar-me en el nom d’una de les parades Yorckstrasse i, endevinant la meva estranyesa, un jubilat aclarir-me “Er war ein General (fou un general), arribar a Schöneberg i arrossegar la maleta amb l’equipatge per un mes fins la Gottenstrasse… I adonar-me que la numeració de les cases és correlativa, que no hi ha parells a la dreta i senars a l’esquerra.

El meu allotjament era un edifici d’un estil anterior a la guerra, de la Gran Guerra, sense ascensor, i havia de pujar fins la mansarda. Havia de dormir a una habitació amb un somier a terra (la teulada limitava l’espai), el balcó donava a un pati comunitari on havia un tall de gespa i un arbre.
Acabat d’instal·lar vaig visitar els voltants i em vaig fer l’atreviment de prendre l’S-Bahn cap a la Pariser Platz, el centre de la ciutat. És sortir d’allà i topar-se amb la porta de Brandenburg (Brandenburger Tor) i un ambientàs increïble. Hi ajudava el fet que l’artista búlgar Christo hagués escollit l’edifici del vell Reichstag per embolicar-lo. Gent pel carrer, parades de venedors ambulants amb records de l’era soviètica (em van impressionar sobretot els rellotges de cadena, per 20 DM -ara 10 €-), músics ambulants (recordo el noi que interpretava el concert per violí en Re de J.S. Bach) i l’olor de til·ler, que m’embriaga tant!

Posted by L'home tranquil at 23:37:31 | Permalink | Comments (3)

Wednesday, March 12, 2008

Cuir i vaselina

A vista dels resultats de les eleccions (?) de diumenge passat la meva impressió és de 2 elements en relació a Catalunya:
1) Cuir, perquè la gent d’aquest país deu ser masoquista i prefereix que la dominin els mateixos que la humilien, que llimen l’Estatut aprovat pel Parlament (consti que no n’era partidari), que no publiquen balances fiscals, que han mantingut durant més de 6 mesos un caos a Rodalies, que han retardat els terminis d’arribada d’un tren que ens connecta amb…enlloc! (Madrid no serveix, sí serviria Lisboa), que volen foradar Barcelona i si s’enfonsa la Sagrada Familia tant millor, que en 4 anys han desdoblat a la comarca de la Selva sols 8 km. de la Nacional II…

2) I vaselina especialment per als d’ERC i poscomunistes amb taques verdes i liles, perquè el seu soci de govern a Catalunya els hi tindrà unes ganes de…

P.S. Una felicitació per l’amic R.M. pel seu bon resultat allà on es presentà.

Posted by L'home tranquil at 22:03:46 | Permalink | Comments (1) »