Parcel·la 58
Després de comprovar com en som de territorials els homes -ja en veieu l’exemple-, i davant l’anunci que l’Ajuntament posava parcel·les d’horta en arrendament em vaig decidir a sol·licitar-ne una: almenys amb sort podria deixar crèixer les faves i recollir-ne al mes d’abril o maig.
I va tocar… I no una parcel·leta de 50 m2, sinó una de més grandeta.
Ara, no estava llesta encara, no. Hem hagut de posar tots una mica d’esforç per acondicionar-la (meine Liebe, el pare, la meva germana, el cunyat, fins i tot les nenes…) perquè era gratar la terra i trobar porqueria: plàstic, vidre d’ampolles; la primera llaurada va costar Déu i ajuda fer-la, amb un motocultor de l’any de la Quica.
M’ho he passat molt bé carregant-me el canyissar, però encara crec que n’he deixat massa.
Els fems me’ls he hagut d’anar a buscar a l’altra banda de riu: cada carretó em portava vint-i-cinc minuts (10 d’anada i 10 de tornada, més els 5 minuts de carregar amb la forca). Sortosament he pogut obtenir marro de cafè d’un restaurant, que va bé per esponjar la terra.
La mà femenina de casa ha acondicionat un petit parterre amb bulbs de narcisos i un parell de roserets.
La mà masculina (jo) ha tirat per la banda pràctica i ha sembrat 3 regues de faves (ja veieu que m’agraden, però fa vint anys ni les podia veure), 2 de pèsols, alls, cebes, enciams, espinacs i des d’ahir unes carxoferes que donaran fruit a partir de tardor. Alguna cosa està creixent i dòna il·lusió veure-ho.
També he de parlar d’”inconvenients“, o millor dit coses millorables.
La primera és la qüestió hídrica. Tal com estem no corre gaire aigua pel rec del que m’he d’abastir, i a més el mètode triat pel tècnic supervisor municipal és antiecològic: inundació pura i dura. A més abans que arribi l’aigua a la meva parcel·la ha de travessar 3 més. D’eficient res de res, potser és millor una dotzena de viatges amb les galledes.
I la segona és la condició de conrear l’hort amb mètodes no agressius amb el medi, ecològics que diríem: no herbicides, no plaguicides, res d’adobs químics… Això s’arregla amb unes xerrades i mètodes de permacultura.
M’ho estic passant bé. Molt bé. Conrearé el que menjarem a casa, les meves nenes hi correran amunt i avall i aprendran a conèixer la Natura…
Ah, bé me n’oblidava, que aquesta és per les persones malpensades que sé que em llegeixen:
TOT I QUE EN PODRIA COMPRAR IGUALMENT!!!
