Repartint carnets
No m’estendré gaire en el tema de l’acte, sols dir que vam sortir amb les piles ben carregades, que tal com estem ja va bé.
Em centraré en les notícies i comentaris que s’han donat. El Butlletí Oficial del Tripartit parla d’ultracatòlics, amb les connotacions que en aquest país té el prefix ultra; el Burxeta, un prevere de la meva diócesi que té un bloc, parla de “trist acte” i “exabruptes cada cop menys intel·ligents de Miró i Ardévol”; en Cuní amb la cara que feia el dilluns ja pagava (m’han dit que el dijous en Miró ja li va donar canya a l’entrevista que va fer-li al programa, descol·locant aquell pedant)… Espero ja l’article de l’inefable Joan Boada -el flamant diputat que el 2003 tenia por de no ser elegit per la seva província natal i es va col·locar a la llista del partit per Barcelona, que allà treien escons-.
Tots aquests senyors i mitjans (i altres que me n’oblido) ja han atorgat el carnet d’integrista als que van assistir a l’acte de Montjuich. D’integrista s’en pot ser de moltes maneres, aquells també ho deuen ser. “No!!!” diran, “nosaltres som demòcrates, som progressistes, tol·lerants, de bon rotllo…”
Ja ho sabem. Vinga adéu, que m’en vaig a treballar.
Un integrista (més)
