L’Hongria d’entreguerres
L’Hongria d’entreguerres (1918-41)
Per què fixar-me en Hongria? Es tracta d’una de les dues parts de la monarquia dels Habsburg, que sofreix en els primers temps de la postguerra una successió de governs inestables de diferent signe polític, fins la implantació d’una Monarquia que no permet el retorn del propi rei, regida per un almirall d’un país sense mar, autoritària, però que manté formes parlamentàries…
En pocs dies a la derrota militar dels imperis centrals s’afegeixen motins i revoltes interns. A Budapest durant el mes d’octubre es succeeixen vagues i manifestacions. Els intents de l’emperador-rei Carles de reconduir la situació nomenant un nou govern són avortats pel moviment popular, que força el nomenament de Mihály Károlyi, el comte roig, al capdavant d’un gabinet que no trigarà a proclamar la república (16 de novembre de 1918).
El nou règim pretèn l’extenció del dret al vot així com un programa de reformes socials (bàsicament l’agrària), així com retenir el màxim de territori davant les pretensions dels veïns romanesos, txecs i serbis. Fracassà en tots els aspectes: a nivell intern l’oposició de socialistes i comunistes (organitzats a l’entorn de Béla Kun) per una banda i de la vella classe aristocràtica; per altra banda els Aliats no acceptaren negociar les fronteres amb el govern provisional, les fixaven ells com a vencedors.
En dimitir Károlyi els comunistes de Kun prenen el poder i intenten implantar un programa més radical encara: col·lectivització de mitjanes i grans empreses, de la propietat agrària, lluita contra les potències veïnes i cerca de l’aliança amb els soviètics. Els mètodes són, naturalment, més expeditius i comprenen repressió a l’interior i reorganització d’un exèrcit. S’arriven a fer avenços a Eslovàquia i per 200 km. no s’enllaça amb la frontera controlada pels soviètics.
Però l’oposició conservadora s’organitza des de Viena o Széged, creant milícies pròpies i col·laborant amb els romanesos, que finalment (juliol-agost 1919) inicien una ofensiva a l’est i acaben entrant a Budapest. L’arxiduc Josep, antic palatí d’Hongria (representant personal de l’emperador) intenta prendre el poder i nomena un govern. Retirats els romanesos s’instaura un nou gabinet conservador, on l’home fort és l’almirall Miklós Horthy von Nagybánya. Aquest aconseguirà ser nomenat regent al cap de poc (1920), en nom d’una Monarquia pressumptament restaurada, però impedirà a Carles IV el retorn a Hongria dues vegades (1921 i 1922).
Consolidat al poder Horthy serà el representant de la vella aristocràcia i garant de la conservació dels seus privilegis. Es reconeixerà el sufragi universal masculí, però el vot secret quedarà reduït a les grans ciutats; durant els primers anys del seu mandat es promulgaran les primeres lleis antisemites, aplicant un sistema de numerus clausus. Es signarà, obligats pel Aliats, el Tractat de Trianon però es perseguirà la seva revisió tot seguit…
Finalment, a finals dels trenta, el país caurà en l’òrbita de l’Alemanya nazi (l’únic estat que empararà la reversió de part del territori eslovac el 1938, rutè el 1939, romanès el 1940 i ioguslau el 1941).
