Wednesday, November 28, 2007

Resum de premsa

1) Per 170 vots a favor i 173 en contra fracassa al Congrès dels Diputats una moció de reprovació a la ministra de Foment (Maleni Álvarez). La posició del PSC és vergonyosa, perquè encara vagin negant que són una sucursal del PSOE…

2) Una investigació judicial comporta l’entrada de la Guàrdia Civil a 4 centres avortistes (matanens) per practicar avortaments il·legals. Tothom s’escandalitza. País d’hipòcrites! El Daily Telegraph el 2004 i una televisió danesa el 2006 ja van denunciar-ho públicament, però el Departament de Sanitat i el Col·legi de Metges de Barcelona van mirar cap una altra banda. Finalment una jutgessa ha ordenat el registre, efectuat per la Guàrdia Civil, no els Mossos d’en Veciana (nom del fundador del cos al segle XVIII, un destacat botifler). Així ens va com a país…
P.S. Imperdonable l’editorial de La Vanguardia d’avui. Molt de cinisme tenen al diari de can Godó per denunciar la doble moral imperant mentre una important part dels seus ingressos publicitaris prové dels anuncis de prostitució.

3) Segons el Butlletí Oficial del tripartit (El Periódico de Cataluña) cada català aporta, de mitjana, més de 1.000 € anuals en concepte de solidaritat interterritorial. Amb aquesta xifra ja podríem tenir arreglada la sanitat pública i part de les infrastructures! Ni nou Estatut ni punyetes! Règim foral, com demanen els carlins!

Posted by L'home tranquil at 23:48:03 | Permalink | Comments (1) »

Tuesday, November 20, 2007

L’estruç

No, no m’ha donat per dedicar-me a la biologia, jo sóc de lletres, però avui tinc ganes de comentar-ne aspectes.
És un animaló que no criem a les nostres granges, tot i que té una carn fibrosa i sana, per no parlar de les truites que poden fer-se amb els ous.
Altres característiques que podem descriure són la seva alçada, la velocitat (són incapaços de volar i ho han de suplir d’alguna forma), i un plomatge apte per confeccionar les diademes de les vedettes del Moulin Rouge i locals per l’estil.
També hi ha una altra característica que s’atribueix a l’estruç: l’amagar el cap en situacions de perill. La Wikipèdia, que acabo de consultar, m’aclareix que aquest comportament no s’ha observat, que és un mite popular. Però aquest mite s’aplica a l’actitud de la gent: Amagar el cap com un estruç, no sé si seria sinònim de “mirar cap una altra banda” quan van mal dades. En tot cas no pot estar-se fent això sempre, no és gens aconsellable perquè encara podria agafar-se tortícolis.
Posted by L'home tranquil at 23:14:40 | Permalink | Comments (1) »

Thursday, November 8, 2007

Colonialisme

Llegia ahir, en la secció d’Internacional de La Vanguardia una notícia breu:

“Berlín donará a Namibia 20 millones de euros por sus crímenes en la época colonial”

Resumint la breu notícia: pel centenari de la repressió dels herero (65.000 morts) el govern alemany donarà 20 milions € en 3 o 4 anys.

La notícia mereix dues reflexions.

La primera: haurà alguna altra antiga potència colonial capaç de fer una cosa similar?

¿Demanarà Gran Bretanya perdó per la repressió de la revolta del Sudan o per la utilització de camps de concentració en la guerra contra els boers?

Demanarà perdó Bèlgica per l’expoli al que va sotmetre el Congo?

¿Demanarà perdó França pels crims de l’OAS en la lluita per la independència d’Algèria?

¿Demanarà Espanya perdó als pobres habitants de Guinea Equatorial per permetre que els  hagin governat dos dictadors sanguinaris? ¿Demanarà perdó als sahrauis per haver-se plegat als Estats Units i entregat el Sàhara al Marroc?

Demanarà perdó Itàlia per les dues guerres d’Abissínia i el seu deplorable domini sobre Eritrea i Somàlia?

¿Reconeixeran els turcs el genocidi armeni? I el que practiquen des de fa temps amb els kurds? Els indemnitzaran, potser?

A mode de comparació pensem que els dominis colonials alemanys amb prou feines duraren trenta anys, des de la Conferència de Berlin (1885) fins poc després d’iniciada la Gran Guerra (1915), amb alguna notable excepció, com la del general von Lettow a Tanganika. No foren ni pitjors, ni millors administradors colonials que les altres potències. No per perdre una guerra són els dolents.
És digne d’elogi com s’enfronten als episodis obscurs del seu passat. Tant de bo la resta de nacions en fos capaç.

I la segona observació: Namíbia està governada des de la seva independència (1990, sí, heu llegit bé) per Sam Nujoma i el seu partit (SWAPO). Tenint en compte la situació de molts altres règims africans no crec que sigui un prodigi d’honestedat. La pregunta és: A mans de qui aniran a parar els 20 milions d’euros? Als descendents dels herero? Perteu-me que ho dubti…

 

Posted by L'home tranquil at 15:32:57 | Permalink | Comments (3)