Trobo a l’edició de La Vanguardia una entrevista a Jaume Fàbrega a qui, en la meva ignorància supina sobre el tema, considero un dels 2 personatges més entesos en el lligam entre gastronomia i etnografia, entre cuina i gent, país. L’altre és Salvador Garcia-Arbós amb els seus articles setmanals a El Punt titulats “Una rega a l’hort”, a veure quan en publica un recull.
Havia llegit alguns articles de Fàbrega que de tant en tant es publiquen a les planes d’opinió del Diari de Girona. Un s’imagina un gastrònom com algú gros i corpulent, ja que és aficionat a menjar… Doncs aquest senyor no ho és pas: fa sis anys vaig fer una visita un matí de diumenge de novembre plujós a la Fira de la ratafia de Santa Coloma i vaig comprar el llibre que per l’ocasió s’havia publicat, escrit pel Sr. Fàbrega. Com he dit hom espera algú apersonat i aquest senyor, però, és més aviat baixet i d’aquells que passaria desparcebut si te’l creues pel carrer. Doncs bé, gràcies a gent com ell i la seva tasca de recollida i divulgació anem conservant les nostres arrels.
De Pla s’ha dit que va escriure “som el que mengem” i potser és així. Ara qui té temps per dedicar-se una bona estona a cuinar un bon plat? Els dies feiners anem fent amb sopes de sobre, pasta i carn fregida, però i els festius? Doncs molts s’en van de restaurant i cada cop més la preparació dels àpats d’un dia assenyalat com és el Nadal anirà simplificant-se fins l’extrem d’extreure unes safates o pots del congelador i escalfar-ho al microones.
L’entrevista (s’ha publicat en castellà) no té res per menystenir. Adjunto un fragment que m’ha agradat:
“P.- Per què es diu que la cuina popular està en hores baixes?
R.- S’ha de fer d’això una lectura política. A Barcelona s’ha generat un tipus de mentalitat de socialisme i “pijería” en el que fer país és ser pagès. No ens hem tret del cap aquesta idea, que és una rèmora del franquisme. Això no passa en altres països, on hi ha un diàleg entre la cuina d’autor i la tradicional. Aquí sols es salva Santi Santamaria i algú més. Predomina un esnobisme que no és més que un provincialisme terrible i molt barceloní. “
(És irònic que precisament reculli aquestes declaracions La Vanguardia, el diari emblemàtic de la burgesia barcelonina)
P.- No creu que el canvi de ritme de vida té un paper fonamental en la pèrdua de receptes tradicionals?
R.- Però és que això també passa en països com França o Itàlia, no és exclusiu de Catalunya. En canvi sí ho és el menyspreu per la cuina tradicional.“
No m’estendré més, que és tard. Però el que sí és cert és que un poble que menysprea, o que renega, de les seves arrels no té futur.
