Lligar de fireta
En un escrit anterior vaig apuntar un dels perills que comportava l’ús de la Xarxa (internet). Avui una notícia del diari El Punt corrobora el que ja vaig dir: uns 250.000 catalans flirtegen cibernèticament, d’amagat de la seva parella, dels quals un 10% (25.000) consumen l’engany (no vull dir adulteri perquè una bona proporció no deuen estar casats). Un altre rotatiu parla de dos milions i mig de persones a nivell estatal. Sobre les dades uns quants interrogants : si parlem de 2,5 milions d’usuaris parlem d’una proporció gens menyspreable de la població (6-6′25%). Tanta gent té accès a Internet i, a més, a aquests continguts? Tant malament funciona la seva relació de parella que han d’acudir a un entorn virtual, deshumanitzat i aïllat per trobar algú? No tenim espais de sociabilitat que hem d’acudir a cercar-los davant una pantalla?
Sé d’unes persones que han buscat parella per Internet. En dos casos van ser un fiasco: la persona contactada es presentava amb una falsa etiqueta; una altra va sortir escarmentada d’una relació però va tornar a trobar per xarxa un nou amor, dos més continuen cercant i en fan còrrer més d’una persona, me’n sé d’un que ni en broma vol tractar el tema i avui m’expliquen d’un últim que amb aquest tipus de relacions va canviant de parella cada x temps…
Realment poden durar relacions així?
